Zonificació

Clica un requadre per descarregar un pdf detallat de la zona.

DO Penedès Subzones Descarregar PDF D-14 Descarregar PDF B-14 Descarregar PDF C-13 Descarregar PDF G-13 Descarregar PDF F-13 Descarregar PDF E-13 Descarregar PDF D-13 Descarregar PDF H-13 Descarregar PDF B-12 Descarregar PDF C-12 Descarregar PDF G-12 Descarregar PDF F-12 Descarregar PDF E-12 Descarregar PDF D-12 Descarregar PDF J-12 Descarregar PDF I-12 Descarregar PDF H-12 Descarregar PDF B-11 Descarregar PDF C-11 Descarregar PDF G-11 Descarregar PDF F-11 Descarregar PDF E-11 Descarregar PDF D-11 Descarregar PDF K-11 Descarregar PDF J-11 Descarregar PDF I-11 Descarregar PDF H-11 Descarregar PDF B-10 Descarregar PDF C-10 Descarregar PDF G-10 Descarregar PDF F-10 Descarregar PDF E-10 Descarregar PDF D-10 Descarregar PDF K-10 Descarregar PDF J-10 Descarregar PDF I-10 Descarregar PDF H-10 Descarregar PDF C-09 Descarregar PDF G-09 Descarregar PDF F-09 Descarregar PDF E-09 Descarregar PDF D-09 Descarregar PDF L-09 Descarregar PDF K-09 Descarregar PDF J-09 Descarregar PDF I-09 Descarregar PDF H-09 Descarregar PDF A-09 Descarregar PDF B-09 Descarregar PDF C-08 Descarregar PDF G-08 Descarregar PDF F-08 Descarregar PDF E-08 Descarregar PDF D-08 Descarregar PDF L-08 Descarregar PDF K-08 Descarregar PDF J-08 Descarregar PDF I-08 Descarregar PDF H-08 Descarregar PDF A-08 Descarregar PDF B-08 Descarregar PDF C-07 Descarregar PDF G-07 Descarregar PDF F-07 Descarregar PDF E-07 Descarregar PDF D-07 Descarregar PDF L-07 Descarregar PDF K-07 Descarregar PDF J-07 Descarregar PDF I-07 Descarregar PDF H-07 Descarregar PDF C-06 Descarregar PDF G-06 Descarregar PDF F-06 Descarregar PDF E-06 Descarregar PDF D-06 Descarregar PDF L-06 Descarregar PDF K-06 Descarregar PDF J-06 Descarregar PDF I-06 Descarregar PDF H-06 Descarregar PDF A-07 Descarregar PDF B-07 Descarregar PDF B-06 Descarregar PDF M-05 Descarregar PDF G-05 Descarregar PDF F-05 Descarregar PDF E-05 Descarregar PDF D-05 Descarregar PDF L-05 Descarregar PDF K-05 Descarregar PDF J-05 Descarregar PDF I-05 Descarregar PDF H-05 Descarregar PDF G-04 Descarregar PDF F-04 Descarregar PDF E-04 Descarregar PDF D-04 Descarregar PDF L-04 Descarregar PDF K-04 Descarregar PDF J-04 Descarregar PDF I-04 Descarregar PDF H-04 Descarregar PDF G-03 Descarregar PDF F-03 Descarregar PDF E-03 Descarregar PDF D-03 Descarregar PDF L-03 Descarregar PDF K-03 Descarregar PDF J-03 Descarregar PDF I-03 Descarregar PDF H-03 Descarregar PDF I-01 Descarregar PDF L-02 Descarregar PDF J-02 Descarregar PDF I-02 Descarregar PDF H-02
Alts d'Ancosa
Conca del Foix
Costers de l'Anoia
Costers de Lavernó
Costers del Montmell
Marina del Garraf
Massis del Garraf
Muntanyes d'Ordal
Turons de Vilafranca
Vall Bitlles-Anoia
Zonificació DO Penedès

Normativa

Descripció de les zones

ALTS D'ANCOSA

Les condicions climàtiques: la zona és més freda, té una temperatura anual mitjana de 11-14 °C . La precipitació es de 600-650 mm/any. Segons la integral tèrmica de Winkler-Amerine la major part de la zona està dins la Regió III, exceptuant les zones més elevades que estarien dins la Regió II i molt excepcionalment la Regió I.

Aquesta zona esta ubicada sobre materials del Triàsic, relativament poc resistents. L'erosió dels quals ha format el paisatge actual i ha servit de zona font per material al·luvial de les zones situades a cota inferior. Els sòls ocupats per la vinya en aquesta unitat situats als vessant de pendent moderada i alta són, en general, soms o poc profunds, amb molt poc desenvolupament edàfic i amb margues i lutites com a material subjacent.

A les parts baixes dels vessants, de menys pendent, trobem sòls profunds o molt profunds, amb graves molt variables, i amb desenvolupament edàfic incipient que a donat lloc a l'acumulació de carbonats secundaris, en forma de nòduls o pseudomicelis.

CONCA DE FOIX

Les condicions climàtiques: la zona té una temperatura anual mitjana de 15-16 °C . La precipitació té un gradient que augmenta de sud-est a nord-est, essent a les zones més pròximes al Tarragonés de 500-550 mm/any i a les zones més interiors, als peus del Massís del Gaià de 600 mm/any. Segons la integral tèrmica de Winkler-Amerine la zona està dins la Regió IV.

Els paisatge actual d'aquesta unitat s'ha format per inversió del relleu. Fa uns milers d'anys aquesta àrea funcionava com àrea d'acumulació dels sediments aportats per les rieres provinents del bloc de Bonastre i el Massís del Gaià. La zona tindria l'aspecte d'una extensa plana on s'acumulaven els sediments.

Gran part dels sòls actuals s'han desenvolupat directament a partir d'aquests sediments. Mitjançant processos edafogènics, es van formar horitzons endurits per acumulació de carbonat càlcic (petrocàlcics). Per encaixament de la xarxa de drenatge aquestes àrees han quedat elevades, donant lloc al paisatge de relleu suau i turons que coneguem en la actualitat.

Els sòls que troben en aquesta zona tenen com a material originari aquest sediments originaris del Massís i que han estat transportats per les rieres que travessen la Plana.

Els sòls desenvolupats sobre aquests sediments presenten diferents graus de pedregositat i d'acumulació de carbonat càlcic, en forma de nòduls, rizoconcrecions (ocupant l'espai de les antigues arrels de les plantes) o acumulacions generalitzades.

Aquestes acumulacions son més abundants i arriben a formar un ciment a les parts altes del paisatge, generant el relleu de turons i plataformes.

Als vessants on el pendent és més fort, els processos erosius han estat més intensos i els sòls que trobem son molt més joves, menys evolucionats i desenvolupats directament sobre les calcàries i lutites.

COSTERS DE L'ANOIA

Les condicions climàtiques: la zona té una temperatura anual mitjana de 14-16 °C . La precipitació és de 600-650 mm/any. Segons la integral tèrmica de Winkler-Amerine la major part de la zona està dins la Regió IV, exceptuant les zones més elevades que estarien dins la Regió III.

Aquesta unitat agrupa des de les zones orientals del massís del Gaià, amb pissarres del Cambroordovicià i Ordovicià i granits del Carbonífer-Permià. Tots dos materials son dur i confereixen una gran resistència al relleu d'aquesta part de la unitat.

Per baix d'aquest relleu trobem el peudemont de la depressió del Penedès, format per la coalescència dels cons de dejecció als peus dels relleus muntanyosos d'aquest massís del Gaià. El materials estan formats per sediment quaternaris, principalment pissarres i granits procedents d'aquesta àrea oriental del massís del Gaià.

A la zona baixa de la unitat trobem els relleus ondulats disectats, unitat fisiogràfica constituïda pels relleus resultants de l'erosió del material sedimentari procedent de la coalescència dels cons de dejecció més distals, procedents de relleus muntanyosos actuals. En aquest cas els materials estan constituïts per sediments quaternaris poligènics (pissarres i calcàries) sobreposats en alguns punts al Terciari. Tota la unitat està travessada per xarxes de barrancs que s'han obert pas a causa de la poca resistència que presenten aquests sediments quan no s'han arribat a consolidar.

Els sòls que troben a la zona varien de oest a est, tal com anem apartant-nos del massís del Gaià.

Al la zona del massís, on la superfície agrícola es minsa, i al peudemont immediat, trobem sòls amb abundància de graves, de naturalesa metamòrfica (pissarres) i d'origen al·luvial-col·luvial. Trobem sòls molt desenvolupats, que han sofert processos d'edafogenesi, amb acumulacions de carbonats i abundància d'elements grossos. A la zona del peudemont ocupen les zones planes (plataformes residuals) que queden entre les disseccions dels barrancs.

A l'àrea més distal del massís, a la zona del relleu disectat, els sòls son més variats, sobre tot trobem sòls poc desenvolupats, soms o poc profunds, que s'han format a sobre les margues allà on l'erosió ha estat més intensa. A les zones no erosionades dels cons de dejecció podem trobar sòls més desenvolupats, gran part dels quals s'han desenvolupat directament a partir d'aquests sediments. Mitjançant processos edafogènics, es van formar horitzons endurits per acumulació de carbonat càlcic (petrocàlcics). Per encaixament de la xarxa de drenatge aquestes àrees han quedat elevades, donant lloc al paisatge de relleu suau i turons que coneguem en la actualitat.

Els sòls que troben en aquesta zona tenen com a material originari aquests sediments originaris del Massís i que han estat transportats per les rieres que travessen la Plana.

Els sòls desenvolupats sobre aquest sediments presenten diferents graus de pedregositat i d'acumulació de carbonat càlcic, en forma de nòduls, rizoconcrecions (ocupant l'espai de les antigues arrels de les plantes) o acumulacions generalitzades.

Aquestes acumulacions son més abundants i arriben a formar un ciment a les parts altes del paisatge, generant el relleu de turons i plataformes.

COSTERS DE LAVERNÓ

Les condicions climàtiques: la zona té una temperatura anual mitjana de 14-15 °C . La precipitació té un gradient que augmenta de sud a nord, essent a les zones més pròximes al massís del Garraf de 550-600 mm/any i a les zones més interiors, als peus del Massís del Gaià de 650 mm/any. Segons la integral tèrmica de Winkler-Amerine la major part de la zona està dins la Regió IV, exceptuant les zones més elevades que estarien dins la Regió III.

Aquesta zona està constituïda principalment pels relleus ondulats resultants de l'erosió del material sedimentari provinent de la coalescència del cons de dejecció al peu dels relleus muntanyosos actuals i del Miocè. Els materials estan constituïts per materials quaternaris sobreposats en alguns punts als del Terciari. Aquests materials del Terciari son bàsicament gresos i margues. Tota la unitat està travessada per xarxes de barrancs que s'han anat obrint pas a causa de la poca resistència que presenten els sediments quan no han arribat a consolidar.

Al tractar-se de materials tous i poc consolidats, tant els dipòsits quaternaris com el del Terciari, els processos erosius han estat importants. Gran part dels sòls presents a la zona son relativament joves i amb poc desenvolupament edàfic, formats directament sobre les margues. Generalment son sòls som o poc profunds, per que encara estan afectats per processos erosius.

A les àrees més estables del relleu, han persistit els dipòsits del Quaternari, formant-se sòls amb més desenvolupament edàfic, i així, mitjançant processos edafogènics, es van formar horitzons endurits per acumulació de carbonat càlcic (petrocàlcics). Per encaixament de la xarxa de drenatge aquestes àrees han quedat elevades, donant lloc al paisatge de relleu suau i turons que coneguem en la actualitat.

Els sòls que troben en aquesta zona tenen com a material originari aquests sediments originaris del Massís i que han estat transportats per les rieres que travessen la Plana.

Els sòls desenvolupats sobre aquest sediments presenten diferents graus de pedregositat i d'acumulació de carbonat càlcic, en forma de nòduls, rizoconcrecions (ocupant l'espai de les antigues arrels de les plantes) o acumulacions generalitzades.

Aquestes acumulacions son més abundants i arriben a formar un ciment a les parts altes del paisatge, generant el relleu de turons i plataformes.

COSTERS DEL MONTMELL

Les condicions climàtiques: Es una zona molt variada climàticament. la zona té una temperatura anual mitjana que va les de 13-16 °C . La precipitació té un gradient que augmenta de sud a nord, essent a les zones més pròximes al mar 500-550 mm/any i a les zones més interiors, als peus del Massís del Gaià de 650 mm/any. Segons la integral tèrmica de Winkler-Amerine la major part de la zona està dins la Regió IV, exceptuant les zones més elevades que estarien dins la Regió III i molt excepcionalment a la Regió II.

Encara que esta zona es extensa, ocupa grans extensions de serres amb relleu abrupte. El cultiu de la vinya es concentra en la unitat fisiogràfica del peudemont situada al peu de la serralada.

Aquesta unitat està formada per la coalescència dels diferents cons al·luvials, els materials dels quals provenen del bloc de bonastre i del Massís del Gaià.

En aquests materials dels cons al·luvials s'han desenvolupat sòls relativament antics que han sofert processos edafogènics i presenten acumulacions de carbonats, en forma de nòduls i rizoconcrecions i inclús formant un horitzó cimentat (petrocàlcic).

Als vessants i turons apareixen sols desenvolupats sobre margues o calcàries. Son sòls poc o moderadament profunds, relativament joves, per la continua erosió.

Als fons trobem sòls molt profunds, amb molta variabilitat pel que respecta al contingut d'elements grossos i amb acumulacions secundàries de carbonat càlcic.

MARINA DEL GARRAF

Les condicions climàtiques: la zona té una clara influencia marítima, temperatura anual mitjana de 16-17 °C . La precipitació és de 500-550 mm/any. Segons la integral tèrmica de Winkler-Amerine la major part de la zona està dins la Regió IV, exceptuant les zones més arran de costa que estarien a la Regió V.

Unitat formada per la coalescència dels cons de dejecció al peu del Massís del Garraf. Els materials que formen aquesta unitat estan constituïts per sediments quaternaris, predominantment graves calcàries procedents del bloc de Bonastre i del Massis del Garraf.

En aquests materials dels cons al·luvials s'han desenvolupat sòls relativament antics que han sofert processos edafogènics i presenten acumulacions de carbonats, en forma de nòduls i rizoconcrecions i inclús formant un horitzó cimentat (petrocàlcic).

La vinya es cultiva principalment a les vessants suaus (<20% pendent). Els sòls van de soms (aquells en els que s'ha desenvolupat un horitzó petrocàlcic) a moderadament profunds i profunds, que son aquells que presenten acumulacions secundàries de carbonats però que no han arribat a formar un horitzó cimentat.

MASSÍS DEL GARRAF

Les condicions climàtiques: la zona té una temperatura anual mitjana de 14-15 °C . La precipitació té un gradient que augmenta de sud a nord, essent a les zones més pròximes al massís del Garraf de 550-600 mm/any i a les zones més interiors, als peus del Massís del Gaià de 650 mm/any. Segons la integral tèrmica de Winkler-Amerine la major part de la zona està dins la Regió IV, exceptuant les zones més elevades que estarien dins la Regió III.

Aquesta unitat està constituïda principalment per materials del Cretaci, en concret calcàries, margues i dolomies. Aquests materials son molt rics en carbonats, el que dona lloc a sòls amb un alt contingut en carbonats.

Les àrees agrícoles d'aquesta zona es concentren en vessants abancalats i en petits fons i peudemonts amb acumulació de material col·luvial.

A les zones amb més pendent trobem sòls soms i poc desenvolupats. S'han format sobre margues o calcàries.

A les parts baixes dels vessants, amb menys pendent, i als fons trobem sòls formats per acumulacions de materials d'erosió de les parts altes dels vessants. Son sòls profunds o molt profunds, exceptuant aquells en els que s'ha desenvolupat un horitzó petrocàlcic. En general son sòls amb cert desenvolupament edàfic, que presenten acumulacions de carbonats secundaris, en forma de nòduls, rizoconcrecions i inclús formant un horitzó cimentat (petrocàlcic).

MUNTANYES D'ORDAL

Aquesta unitat està constituïda principalment per materials del Cretaci, en concret calcàries, margues i dolomies. Aquests materials son molt rics en carbonats, el que dona lloc a sòls amb un alt contingut en carbonats.

Les àrees agrícoles d'aquesta zona es concentren al peu del massís muntanyós, al seu contacte amb els turons de Vilafranca, als peudemonts amb acumulació de material col·luvial.

A les zones amb més pendent trobem sòls soms i poc desenvolupats. S'han format sobre margues o calcàries.

A les parts baixes dels vessants, amb menys pendent, i als fons trobem sòls formats per acumulacions de materials d'erosió de les parts altes dels vessants. Son sòls profunds o molt profunds, exceptuant aquells en els que s'ha desenvolupat un horitzó petrocàlcic. En general son sòls amb cert desenvolupament edàfic, que presenten acumulacions de carbonats secundaris, en forma de nòduls, rizoconcrecions i inclús formant un horitzó cimentat (petrocàlcic).

TURONS DE VILAFRANCA

Les condicions climàtiques: la zona té una temperatura anual mitjana de 14-15 °C . La precipitació té un gradient que augmenta de sud a nord, essent a les zones més pròximes al massís del Garraf de 550-600 mm/any i a les zones més interiors, als peus del Massís del Gaià de 650 mm/any. Segons la integral tèrmica de Winkler-Amerine la major part de la zona està dins la Regió IV, exceptuant les zones més elevades que estarien dins la Regió III.

Els paisatge actual d'aquesta unitat s'ha format per inversió del relleu. Fa uns milers d'anys aquesta àrea funcionava com àrea d'acumulació dels sediments aportats per les rieres provinents del bloc de Bonastre i el Massís del Gaià. La zona tindria l'aspecte d'una extensa plana on s'acumulaven els sediments.

Gran part dels sòls actuals s'han desenvolupat directament a partir d'aquests sediments. Mitjançant processos edafogènics, es van formar horitzons endurits per acumulació de carbonat càlcic (petrocàlcics). Per encaixament de la xarxa de drenatge aquestes àrees han quedat elevades, donant lloc al paisatge de relleu suau i turons que coneguem en la actualitat.

Els sòls que troben en aquesta zona tenen com a material originari aquest sediments originaris del Massís i que han estat transportats per les rieres que travessen la Plana.

Els sòls desenvolupats sobre aquest sediments presenten diferents graus de pedregositat i d'acumulació de carbonat càlcic, en forma de nòduls, rizoconcrecions (ocupant l'espai de les antigues arrels de les plantes) o acumulacions generalitzades.

Aquestes acumulacions son més abundants i arriben a formar un ciment a les parts altes del paisatge, generant el relleu de turons i plataformes.

Als vessants on el pendent és més fort, els processos erosius han estat més intensos i els sòls que trobem son molt més joves, menys evolucionats i desenvolupats directament sobre les calcàries i lutites.

VALL BITLLES-ANOIA

Unitat formada principalment per les terrasses de diferents nivells que s'han constituït com a conseqüència del encaix d'aquests dos cursos d'aigua i algun dels seus afluents en el relleu.

A la unitat trobem sòls de caràcter fluventic, sòls desenvolupats a les terrasses que formen els sediments aportats pels rius. Aquests sols presenten un desenvolupament edàfic incipients, son relativament joves, i son profunds i amb una granulometria variada, de textures mitjanes o moderadament grosses (amb presencia de material sorrenc). Als vessant associat al relleu format per l'encaixament dels cursos d'aigua trobem dos casuístiques. A les zones amb més pendent, on els processos erosius son més importants, trobem sòls desenvolupats sobre les margues subjacents, soms o poc profunds i amb poc desenvolupament edàfic.

Menys abundants, però també importants, son els sòls formats a les vessants amb menys pendents. Son sòls profunds o molt profunds, exceptuant aquells en els que s'ha desenvolupat un horitzó petrocàlcic. En general son sòls amb cert desenvolupament edàfic, que presenten acumulacions de carbonats secundaris, en forma de nòduls, rizoconcrecions i inclús formant un horitzó cimentat (petrocàlcic).