LA HISTÒRIA
El Penedès, esforç de millorar i innovar sense oblidar d’on venim
La DO Penedès és la denominació d’origen amb més història i tradició vinícola de Catalunya. Més de 2.500 hectàrees de vinya s’estenen al llarg del territori entre el mar i la muntanya, a mig camí entre Barcelona i Tarragona. El sòl, el clima i l’altura, diferencien la DO Penedès en 10 terrers, marcats per un caràcter únic.
Parlar de Penedès, vol dir parlar de la Història del vi.
L’arribada del vi al Penedès es remunta a la civilització fenícia, la primera civilització a veure el potencial d’aquest territori. Dos mil·lennis més tard, aquestes terres continuen sent una marca qualitat que molts busquen a l’hora de triar un bon vi.
Els terrers de la DO Penedès conformen un conjunt de paisatges privilegiats per cultivar vinyes amb atributs únics. La seva història és la història de la terra, l’agricultura i la vida. Una història ara amagada sota la terra, i que gràcies als treballs al jaciment de Font de la Canya, a Avinyonet del Penedès, es va descobrir una troballa arqueològica tan preuada com el bust de la Deessa Demèter del segle III aC, amb un tocat ornamentat amb detalls d’espigues i raïm, que testimoniava la importància del vi a aquestes terres des de temps immemorials.
A més, és en aquestes terres on es van trobar llavors carbonitzades i mineralitzades de l’època VII a. C. les quals donaven més mostres que la vinya al Penedès no és cap casualitat, sinó que és el segell dels seus vins amb història. La història, però no és l’únic que fa especial aquestes terres: la filosofia a l’hora d’elaborar els seus vins doten d’un toc especial a la DO Penedès que fa que pugui lluir el segell de qualitat excel·lent. La qualitat que envolta la marca de DO Penedès no només és conseqüència de la seva tradició i antiguitat, sinó per la seva capacitat d’innovació i mantenir-se actual. Quan s’han viscut 2.700 anys d’història a l’esquena és fàcil perdre’s en el temps i caure en un buit anacrònic. Haver de trobar el punt perfecte de la balança entre ser present i innovador, sense oblidar l’herència i d’on es ve, és una tasca d’allò més complicada. Però la DO Penedès ha sapigut unir passat i present mantenint intacte la seva cuidada tradició, fet que els ha permès lluir un segell d’herència, tradició i prestigi amb un reconeixement que trenca fronteres.
S’elaboren vins blancs, on la seva varietat pròpia de major relleu és el Xarel·lo ofereix vins joves, suaus, sedosos, afruitats i bona acidesa, i vins blancs més estructurats que han estat elaborats i/o criats en bóta, els quals són consistents, càlids, llargs i amb final mineral.
La varietat pròpia de major relleu és el Xarel·lo per a vins blancs, tot i que la qualitat dels vins negres és la gran desconeguda i ocupen un 35% de les ampolles totals que s’elaboren sota el seu segell.
Els rosats són fragants, amb aroma intensa i persistent, adaptats a la modernitat. Els negres, tenen cos i estructura degut als tanins sedosos que aporta la maduració del raïm.
Els Clàssic Penedès vins escumosos de qualitat ecològics, equilibrats i estructurats, reflex del raïm i de la segona fermentació en ampolla amb un mínim de 18 mesos i 100% Penedès.
CRONOLOGIA
El Penedès és un territori envejable, fèrtil i ben comunicat on totes les civilitzacions que hi ha passat ens han deixat la seva petjada. Parlar de Penedès, vol dir parlar de la Història del vi.
Període Íber a Catalunya
Fa 2700 anys, després d’un llarg viatge a través del Mediterrani, dues cultures porten el vi al Penedès: la fenicia i la grega.
El Penedès està inicialment sota la influència fenícia, pel que s’estima que van ser aquests els qui introdueixen el vi i la viticultura en el territori.
El vi és una beguda considerada de les divinitats i té un consum molt ritualitzat per part de les elits, és un element de diferenciació social.
Les evidències arqueològiques ens permeten conèixer alguns detalls de la viticultura en època ibèrica: les característiques de les àmfores, els recipients per prendre vi, per servir-lo, i sobretot, preparar-lo, ja que es diluïa normalment amb aigua i s’hi barrejaven plantes aromàtiques, fruites, flors o espècies.
El vi es comença a exportar des dels ports de les platges del Penedès, principal entrada i sortida de productes, i es transporta mitjançant àmfores que es col·loquen a les bodegues dels vaixells.
Període Romà a Catalunya
Amb l’arribada dels romans, la cultura del vi fa un gir, i se’n generalitza el seu consum i esdevé una part important de la dieta de tota la població, que beu vi de més o menys qualitat segons el seu potencial econòmic. Beure vi en comptes de cervesa distingeix el romà del bàrbar.
Sota la influència de la capital Tarraco, es generalitza la “indústria” vitivinícola penedesenca.
Les vil·les romanes (villae), equivalents a les nostres masies, van ser el sistema d’explotació agrari generalitzat, i en moltes hi trobarem la producció de vi ja que disposaven de cella vinaria, és a dir, cellers.
A algunes vil·les costaneres es fabriquen també les àmfores per poder exportar el vi.
Edat Mitjana a Catalunya
Amb la caiguda de l’imperi romà, les xarxes comercials de llarga distància com la Via Augusta, desapareixen. Moltes de les vil·les romanes s’abandonen i la producció de vi es redueix fins a ser destinada a una xarxa comercial local o a consum propi.
Els monestirs són, en aquests moments i durant bona part de l’edat mitjana, els transmissors de la cultura, també de la cultura del vi.
Durant el procés de repoblació del territori (segles VIII-XV), a part de les terres sota domini senyorial (laic i eclesiàstic) s’hi planten vinyes. Els senyors són els propietaris de les premses.
A mesura que avança l’edat mitjana, es comencen a formar alguns masos. Alguns d’aquests han perdurat fins els nostres dies, altres han caigut en l’oblit.
Època Moderna a Catalunya
A Catalunya en general i el Penedès en particular, creixen exponencialment els masos que van començar a l’edat mitjana. La viticultura i la vinificació eren les explotacions agràries més importants en l’economia d’alguns d’aquests masos.
Història Contemporània de Catalunya
La primera destil·leria d’aiguardent del Penedès s’instal·la a Vilafranca al 1692. Un any més tard se n’obre una altra a Vilanova.
Des de finals del XVII i fins el darrer quart del segle XVIII, el principal mercat fou el nord d’Europa. Amb el Decret del Lliure Comerç (1778) que trenca el monopoli gadità s’inicia el comerç directe amb Amèrica.
Boters i fassines fan possible el comerç internacional de vins i aiguardent cap a Amèrica i el Nord d’Europa, i els ports de Sitges, Vilanova i Sant Salvador, es desenvolupen de forma paral·lela per facilitar-ne la comercialització. Aquests tenen un pes destacat fins la segona meitat del segle XIX, quan el ferrocarril uneix els grans ports de Barcelona i Tarragona.
El segle XVIII es produeix l’expansió de la vinya mitjançant els contractes de rabassa morta
La Fil·loxera
A finals de segle XIX, amb la Fil·loxera, es va de la crisi a l’oportunitat.
L’arribada del ferrocarril (1865 a Vilafranca del Penedès i 1881 a Vilanova) esperonà l’economia penedesenca.
El Carrer Comerç de Vilafranca esdevé el centre vinícola de Catalunya amb la instal·lació d’empreses i magatzems vinicoles.
Vilafranca del Penedès esdevé la capital del vi a Catalunya i la instal·lació de l’estació de Viticultura i Enologia de Vilafranca del Penedès (1903) ho confirma.
Al segle XX es va fer una aposta per la qualitat amb l’Estació Enològica. L’estació de Viticultura i Enologia de Vilafranca del Penedès va ser la segona a l’Estat Espanyol.
100% ECO 2025
A la DO Penedès sempre hem tingut un vincle amb els vins ecològics, fins i tot des d’abans que se’n parlés.
Més concretament, a la DO Penedès hi tenim el primer celler que va treure al mercat, fa més de 40 anys, vins de vinyes ecològiques de l’estat espanyol. Ser pioners en el cultiu de la vinya ecològica i en l’elaboració dels seus vins ecològics, ens situa en una posició molt avançada pel que fa al coneixement i a la filosofia dels cellers en aquest camp.
“Més del 60% de vins de la DO Penedès són ecològics”
A dia d’avui, més del 60% de vins de la DO Penedès són ecològics. Aquesta dinàmica i compromís amb la terra, ens ha portat a marcar l’objectiu que a partir de la verema del 2025, tots els vins emparats per la DO Penedès, hauran de ser ecològics.
Que una vinya sigui ecològica, vol dir treballar-la de manera integrada en el medi que l’envolta, sense l’ús ni d’adobs químics, ni plaguicídes químics de síntesi, ni tampoc herbicides. Els tractaments de la vinya ecològica bàsicament són el sofre i el coure per l’oïdi i el míldiu respectivament, i les feromones pel corc del raïm.
“A partir de la verema del 2025, tots els vins emparats per la DO Penedès, hauran de ser ecològics”
A més del treball a la vinya de manera ecològica, també tenim viticultors que la treballen de manera biodinàmica, on a més a més de treballar en ecològic, es cerquen tots aquells elements vinculats amb l’entorn: plantes, animals i humans, sempre tenint en compte les forces i energies de la naturalesa.
Un altre factor a tenir en compte és la sostenibilitat de l’entorn, del medi ambient i de la terra a nivell global. Seguint aquesta línia, viticultors del nostre territori estan començant a treballar la vinya de manera regenerativa, concepte el qual consisteix en deixar una capa d’herba sota les vinyes, amb l’objectiu de capturar CO2 i no alliberar-ne. Al mateix temps, de manera positiva es regeneren els sòls després de molts anys de llaurar-los contínuament.
Altres pràctiques sostenibles cada vegada més habituals entre els cellers són la instal·lació de plaques solars i la recuperació de la fusta, un cop acabada la poda dels ceps, per fer-ne compost i integrar-la al sòl, captant així el CO2.
ZONES
ZONIFICACIÓ
Les condicions climàtiques: la zona és més freda, té una temperatura anual mitjana de 11-14 °C . La precipitació es de 600-650 mm/any. Segons la integral tèrmica de Winkler-Amerine la major part de la zona està dins la Regió III, exceptuant les zones més elevades que estarien dins la Regió II i molt excepcionalment la Regió I.
Aquesta zona esta ubicada sobre materials del Triàsic, relativament poc resistents. L’erosió dels quals ha format el paisatge actual i ha servit de zona font per material al·luvial de les zones situades a cota inferior. Els sòls ocupats per la vinya en aquesta unitat situats als vessant de pendent moderada i alta són, en general, soms o poc profunds, amb molt poc desenvolupament edàfic i amb margues i lutites com a material subjacent.
A les parts baixes dels vessants, de menys pendent, trobem sòls profunds o molt profunds, amb graves molt variables, i amb desenvolupament edàfic incipient que a donat lloc a l’acumulació de carbonats secundaris, en forma de nòduls o pseudomicelis.
Les condicions climàtiques: la zona té una temperatura anual mitjana de 15-16 °C . La precipitació té un gradient que augmenta de sud-est a nord-est, essent a les zones més pròximes al Tarragonés de 500-550 mm/any i a les zones més interiors, als peus del Massís del Gaià de 600 mm/any. Segons la integral tèrmica de Winkler-Amerine la zona està dins la Regió IV.
Els paisatge actual d’aquesta unitat s’ha format per inversió del relleu. Fa uns milers d’anys aquesta àrea funcionava com àrea d’acumulació dels sediments aportats per les rieres provinents del bloc de Bonastre i el Massís del Gaià. La zona tindria l’aspecte d’una extensa plana on s’acumulaven els sediments.
Gran part dels sòls actuals s’han desenvolupat directament a partir d’aquests sediments. Mitjançant processos edafogènics, es van formar horitzons endurits per acumulació de carbonat càlcic (petrocàlcics). Per encaixament de la xarxa de drenatge aquestes àrees han quedat elevades, donant lloc al paisatge de relleu suau i turons que coneguem en la actualitat.
Els sòls que troben en aquesta zona tenen com a material originari aquest sediments originaris del Massís i que han estat transportats per les rieres que travessen la Plana.
Els sòls desenvolupats sobre aquests sediments presenten diferents graus de pedregositat i d’acumulació de carbonat càlcic, en forma de nòduls, rizoconcrecions (ocupant l’espai de les antigues arrels de les plantes) o acumulacions generalitzades.
Aquestes acumulacions son més abundants i arriben a formar un ciment a les parts altes del paisatge, generant el relleu de turons i plataformes.
Als vessants on el pendent és més fort, els processos erosius han estat més intensos i els sòls que trobem son molt més joves, menys evolucionats i desenvolupats directament sobre les calcàries i lutites.
Les condicions climàtiques: la zona té una temperatura anual mitjana de 14-16 °C . La precipitació és de 600-650 mm/any. Segons la integral tèrmica de Winkler-Amerine la major part de la zona està dins la Regió IV, exceptuant les zones més elevades que estarien dins la Regió III.
Aquesta unitat agrupa des de les zones orientals del massís del Gaià, amb pissarres del Cambroordovicià i Ordovicià i granits del Carbonífer-Permià. Tots dos materials son dur i confereixen una gran resistència al relleu d’aquesta part de la unitat.
Per baix d’aquest relleu trobem el peudemont de la depressió del Penedès, format per la coalescència dels cons de dejecció als peus dels relleus muntanyosos d’aquest massís del Gaià. El materials estan formats per sediment quaternaris, principalment pissarres i granits procedents d’aquesta àrea oriental del massís del Gaià.
A la zona baixa de la unitat trobem els relleus ondulats disectats, unitat fisiogràfica constituïda pels relleus resultants de l’erosió del material sedimentari procedent de la coalescència dels cons de dejecció més distals, procedents de relleus muntanyosos actuals. En aquest cas els materials estan constituïts per sediments quaternaris poligènics (pissarres i calcàries) sobreposats en alguns punts al Terciari. Tota la unitat està travessada per xarxes de barrancs que s’han obert pas a causa de la poca resistència que presenten aquests sediments quan no s’han arribat a consolidar.
Els sòls que troben a la zona varien de oest a est, tal com anem apartant-nos del massís del Gaià.
Al la zona del massís, on la superfície agrícola es minsa, i al peudemont immediat, trobem sòls amb abundància de graves, de naturalesa metamòrfica (pissarres) i d’origen al·luvial-col·luvial. Trobem sòls molt desenvolupats, que han sofert processos d’edafogenesi, amb acumulacions de carbonats i abundància d’elements grossos. A la zona del peudemont ocupen les zones planes (plataformes residuals) que queden entre les disseccions dels barrancs.
A l’àrea més distal del massís, a la zona del relleu disectat, els sòls son més variats, sobre tot trobem sòls poc desenvolupats, soms o poc profunds, que s’han format a sobre les margues allà on l’erosió ha estat més intensa. A les zones no erosionades dels cons de dejecció podem trobar sòls més desenvolupats, gran part dels quals s’han desenvolupat directament a partir d’aquests sediments. Mitjançant processos edafogènics, es van formar horitzons endurits per acumulació de carbonat càlcic (petrocàlcics). Per encaixament de la xarxa de drenatge aquestes àrees han quedat elevades, donant lloc al paisatge de relleu suau i turons que coneguem en la actualitat.
Els sòls que troben en aquesta zona tenen com a material originari aquests sediments originaris del Massís i que han estat transportats per les rieres que travessen la Plana.
Els sòls desenvolupats sobre aquest sediments presenten diferents graus de pedregositat i d’acumulació de carbonat càlcic, en forma de nòduls, rizoconcrecions (ocupant l’espai de les antigues arrels de les plantes) o acumulacions generalitzades.
Aquestes acumulacions son més abundants i arriben a formar un ciment a les parts altes del paisatge, generant el relleu de turons i plataformes.
Les condicions climàtiques: la zona té una temperatura anual mitjana de 14-15 °C . La precipitació té un gradient que augmenta de sud a nord, essent a les zones més pròximes al massís del Garraf de 550-600 mm/any i a les zones més interiors, als peus del Massís del Gaià de 650 mm/any. Segons la integral tèrmica de Winkler-Amerine la major part de la zona està dins la Regió IV, exceptuant les zones més elevades que estarien dins la Regió III.
Aquesta zona està constituïda principalment pels relleus ondulats resultants de l’erosió del material sedimentari provinent de la coalescència del cons de dejecció al peu dels relleus muntanyosos actuals i del Miocè. Els materials estan constituïts per materials quaternaris sobreposats en alguns punts als del Terciari. Aquests materials del Terciari son bàsicament gresos i margues. Tota la unitat està travessada per xarxes de barrancs que s’han anat obrint pas a causa de la poca resistència que presenten els sediments quan no han arribat a consolidar.
Al tractar-se de materials tous i poc consolidats, tant els dipòsits quaternaris com el del Terciari, els processos erosius han estat importants. Gran part dels sòls presents a la zona son relativament joves i amb poc desenvolupament edàfic, formats directament sobre les margues. Generalment son sòls som o poc profunds, per que encara estan afectats per processos erosius.
A les àrees més estables del relleu, han persistit els dipòsits del Quaternari, formant-se sòls amb més desenvolupament edàfic, i així, mitjançant processos edafogènics, es van formar horitzons endurits per acumulació de carbonat càlcic (petrocàlcics). Per encaixament de la xarxa de drenatge aquestes àrees han quedat elevades, donant lloc al paisatge de relleu suau i turons que coneguem en la actualitat.
Els sòls que troben en aquesta zona tenen com a material originari aquests sediments originaris del Massís i que han estat transportats per les rieres que travessen la Plana.
Els sòls desenvolupats sobre aquest sediments presenten diferents graus de pedregositat i d’acumulació de carbonat càlcic, en forma de nòduls, rizoconcrecions (ocupant l’espai de les antigues arrels de les plantes) o acumulacions generalitzades.
Aquestes acumulacions son més abundants i arriben a formar un ciment a les parts altes del paisatge, generant el relleu de turons i plataformes.
Les condicions climàtiques: Es una zona molt variada climàticament. la zona té una temperatura anual mitjana que va les de 13-16 °C . La precipitació té un gradient que augmenta de sud a nord, essent a les zones més pròximes al mar 500-550 mm/any i a les zones més interiors, als peus del Massís del Gaià de 650 mm/any. Segons la integral tèrmica de Winkler-Amerine la major part de la zona està dins la Regió IV, exceptuant les zones més elevades que estarien dins la Regió III i molt excepcionalment a la Regió II.
Encara que esta zona es extensa, ocupa grans extensions de serres amb relleu abrupte. El cultiu de la vinya es concentra en la unitat fisiogràfica del peudemont situada al peu de la serralada.
Aquesta unitat està formada per la coalescència dels diferents cons al·luvials, els materials dels quals provenen del bloc de bonastre i del Massís del Gaià.
En aquests materials dels cons al·luvials s’han desenvolupat sòls relativament antics que han sofert processos edafogènics i presenten acumulacions de carbonats, en forma de nòduls i rizoconcrecions i inclús formant un horitzó cimentat (petrocàlcic).
Als vessants i turons apareixen sols desenvolupats sobre margues o calcàries. Son sòls poc o moderadament profunds, relativament joves, per la continua erosió.
Als fons trobem sòls molt profunds, amb molta variabilitat pel que respecta al contingut d’elements grossos i amb acumulacions secundàries de carbonat càlcic.
Les condicions climàtiques: la zona té una clara influencia marítima, temperatura anual mitjana de 16-17 °C . La precipitació és de 500-550 mm/any. Segons la integral tèrmica de Winkler-Amerine la major part de la zona està dins la Regió IV, exceptuant les zones més arran de costa que estarien a la Regió V.
Unitat formada per la coalescència dels cons de dejecció al peu del Massís del Garraf. Els materials que formen aquesta unitat estan constituïts per sediments quaternaris, predominantment graves calcàries procedents del bloc de Bonastre i del Massis del Garraf.
En aquests materials dels cons al·luvials s’han desenvolupat sòls relativament antics que han sofert processos edafogènics i presenten acumulacions de carbonats, en forma de nòduls i rizoconcrecions i inclús formant un horitzó cimentat (petrocàlcic).
La vinya es cultiva principalment a les vessants suaus (<20% pendent). Els sòls van de soms (aquells en els que s’ha desenvolupat un horitzó petrocàlcic) a moderadament profunds i profunds, que son aquells que presenten acumulacions secundàries de carbonats però que no han arribat a formar un horitzó cimentat.
Les condicions climàtiques: la zona té una temperatura anual mitjana de 14-15 °C . La precipitació té un gradient que augmenta de sud a nord, essent a les zones més pròximes al massís del Garraf de 550-600 mm/any i a les zones més interiors, als peus del Massís del Gaià de 650 mm/any. Segons la integral tèrmica de Winkler-Amerine la major part de la zona està dins la Regió IV, exceptuant les zones més elevades que estarien dins la Regió III.
Aquesta unitat està constituïda principalment per materials del Cretaci, en concret calcàries, margues i dolomies. Aquests materials son molt rics en carbonats, el que dona lloc a sòls amb un alt contingut en carbonats.
Les àrees agrícoles d’aquesta zona es concentren en vessants abancalats i en petits fons i peudemonts amb acumulació de material col·luvial.
A les zones amb més pendent trobem sòls soms i poc desenvolupats. S’han format sobre margues o calcàries.
A les parts baixes dels vessants, amb menys pendent, i als fons trobem sòls formats per acumulacions de materials d’erosió de les parts altes dels vessants. Son sòls profunds o molt profunds, exceptuant aquells en els que s’ha desenvolupat un horitzó petrocàlcic. En general son sòls amb cert desenvolupament edàfic, que presenten acumulacions de carbonats secundaris, en forma de nòduls, rizoconcrecions i inclús formant un horitzó cimentat (petrocàlcic).
Aquesta unitat està constituïda principalment per materials del Cretaci, en concret calcàries, margues i dolomies. Aquests materials son molt rics en carbonats, el que dona lloc a sòls amb un alt contingut en carbonats.
Les àrees agrícoles d’aquesta zona es concentren al peu del massís muntanyós, al seu contacte amb els turons de Vilafranca, als peudemonts amb acumulació de material col·luvial.
A les zones amb més pendent trobem sòls soms i poc desenvolupats. S’han format sobre margues o calcàries.
A les parts baixes dels vessants, amb menys pendent, i als fons trobem sòls formats per acumulacions de materials d’erosió de les parts altes dels vessants. Son sòls profunds o molt profunds, exceptuant aquells en els que s’ha desenvolupat un horitzó petrocàlcic. En general son sòls amb cert desenvolupament edàfic, que presenten acumulacions de carbonats secundaris, en forma de nòduls, rizoconcrecions i inclús formant un horitzó cimentat (petrocàlcic).
Les condicions climàtiques: la zona té una temperatura anual mitjana de 14-15 °C . La precipitació té un gradient que augmenta de sud a nord, essent a les zones més pròximes al massís del Garraf de 550-600 mm/any i a les zones més interiors, als peus del Massís del Gaià de 650 mm/any. Segons la integral tèrmica de Winkler-Amerine la major part de la zona està dins la Regió IV, exceptuant les zones més elevades que estarien dins la Regió III.
Els paisatge actual d’aquesta unitat s’ha format per inversió del relleu. Fa uns milers d’anys aquesta àrea funcionava com àrea d’acumulació dels sediments aportats per les rieres provinents del bloc de Bonastre i el Massís del Gaià. La zona tindria l’aspecte d’una extensa plana on s’acumulaven els sediments.
Gran part dels sòls actuals s’han desenvolupat directament a partir d’aquests sediments. Mitjançant processos edafogènics, es van formar horitzons endurits per acumulació de carbonat càlcic (petrocàlcics). Per encaixament de la xarxa de drenatge aquestes àrees han quedat elevades, donant lloc al paisatge de relleu suau i turons que coneguem en la actualitat.
Els sòls que troben en aquesta zona tenen com a material originari aquest sediments originaris del Massís i que han estat transportats per les rieres que travessen la Plana.
Els sòls desenvolupats sobre aquest sediments presenten diferents graus de pedregositat i d’acumulació de carbonat càlcic, en forma de nòduls, rizoconcrecions (ocupant l’espai de les antigues arrels de les plantes) o acumulacions generalitzades.
Aquestes acumulacions son més abundants i arriben a formar un ciment a les parts altes del paisatge, generant el relleu de turons i plataformes.
Als vessants on el pendent és més fort, els processos erosius han estat més intensos i els sòls que trobem son molt més joves, menys evolucionats i desenvolupats directament sobre les calcàries i lutites.
Unitat formada principalment per les terrasses de diferents nivells que s’han constituït com a conseqüència del encaix d’aquests dos cursos d’aigua i algun dels seus afluents en el relleu.
A la unitat trobem sòls de caràcter fluventic, sòls desenvolupats a les terrasses que formen els sediments aportats pels rius. Aquests sols presenten un desenvolupament edàfic incipients, son relativament joves, i son profunds i amb una granulometria variada, de textures mitjanes o moderadament grosses (amb presencia de material sorrenc). Als vessant associat al relleu format per l’encaixament dels cursos d’aigua trobem dos casuístiques. A les zones amb més pendent, on els processos erosius son més importants, trobem sòls desenvolupats sobre les margues subjacents, soms o poc profunds i amb poc desenvolupament edàfic.
Menys abundants, però també importants, son els sòls formats a les vessants amb menys pendents. Son sòls profunds o molt profunds, exceptuant aquells en els que s’ha desenvolupat un horitzó petrocàlcic. En general son sòls amb cert desenvolupament edàfic, que presenten acumulacions de carbonats secundaris, en forma de nòduls, rizoconcrecions i inclús formant un horitzó cimentat (petrocàlcic).
Terra i clima
La terra de la DO Penedès és àmplia i oberta i s’estén al llarg d’una gran franja de territori entre mar i muntanya, a mig camí entre Barcelona i Tarragona. Dintre d’aquest marc natural, els nostres vins, provenen de les millors vinyes seleccionades de la zona.
Zones
Al bell mig de la depressió prelitoral catalana, entre la serralada prelitoral i les petites planes de la costa mediterrània, maduren les vinyes del Penedès. Tres zones diferenciades en constitueixen la DO: el Penedès Superior (propera a la Serralada Prelitoral), el Penedès Marítim (a tocar del mar i de la Serralada Litoral) i el Penedès Central (entre una zona i l’altra).
Microclimes
La Denominació d’Origen Penedès disposa d’una gran diversitat de microclimes, conseqüència de la proximitat litoral i de l’altitud. La climatologia és típicament mediterrània, és a dir, suau i càlida. La zona del Penedès Marítim (Baix Penedès i Garraf) és més temperada per la influència i proximitat del mar. El Penedès Superior (Alt Penedès, Alt Camp, Anoia i Baix Llobregat) gaudeix de precipita- cions més freqüents i de més contrast entre temperatures màximes i mínimes. El Penedès Central (fonamentalment Alt Penedès) és el compendi d’ambdós microclimes.
Singularitat
De la singularitat de la DO Penedès en resulta la diversitat dels seus vins. Mil sabors, aromes, cossos i estructures… són el fruit de les a diferències climàtiques, paisatgístiques i de la riquesa i varietat dels sòls que la conformen, tenyits del verd de les muntanyes i planes o del blau de les aigües mediterrànies.
VARIETATS
Blanques
La DO Penedès, àmpliament reconeguda per la seva qualitat en els vins blancs, combina una oferta de vins elaborats amb les varietats tradicionals (xarel·lo, macabeu i parellada) amb altres que amb els anys s’han introduït i aclimatat amb èxit (chardonnay, riesling, sauvignon blanc…). I amb els vins del xarel·lo com a estendard de la DO, els vins del Penedès són tot aroma, sabor i qualitat. Un plaer per als sentits.
Els vins blancs del Penedès ofereixen una riquesa aromàtica durant tot el període de joventut, entre el primer i segon any. Amb una textura suau i un bon equilibri entre acidesa i alcohol.
Els elaboradors ofereixen també blancs de fermentació en bóta o de criança que permeten descobrir altres extraordinàries sensacions i evolucionar positivament entre dos i cinc anys.
A l’hora d’acompanyar els àpats, els blancs lliguen amb menjars suaus, preparats sense salses, com peix, marisc, ostres, ous, plats freds i formatges frescos o semisecs.
Xarel·lo
Chardonnay
Malvasia de Sitges
Parellada
Riesling
Macabeu
Moscatell d'Alexandria
Sauvignon Blanc
Negres
Els vins negres del Penedès milloren amb el pas del temps si es mantenen en les condicions apropiades (protecció de la llum, olors i vibracions, temperatura uniforme no superior als 15 °C).
Segons la collita i el tipus de raïm, poden evolucionar entre 4 i 5 anys. A taula, per acompanyar un reserva negre o senzillament un bon vi negre DO Penedès, es recomanen les carns vermelles i els rostits. Per als vins negres aromàtics, la carn blanca i els formatges blaus resulten d’allò més adequats i suggeridors.
Garnatxa
Syrah
Monastrell
Merlot
Pinot Noir
Cabernet Sauvignon
Samsó
Ull de Llebre
Clàssic Penedès
Els vins escumosos de qualitat pertanyen a la DO Penedès des dels inicis, tot i que sempre en un volum molt menor que als vins tranquils. Tot i així, des del 2013 amb l’entrada de nous cellers es quan aquest tipus de vins ha agafat més força dins la DO.
Al 2014 reben el nom de Clàssic Penedès, i a partir d’aquí es marquen les directrius que defineixen el producte.
Clàssic Penedès, segueix el mètode tradicional i ancestral d’elaboració dels millors escumosos de qualitat d’arreu del món i es caracteritza per 3 punts principalment:
100% Ecològic
Amb aquest requisit, la DO Penedès es proclama el 2014 la 1era DO 100% ecològica del món pel que fa als vins escumosos de qualitat.
Els escumosos Clàssic Penedès neixen amb la garantia de respectar una agricultura que s’integra en el medi, utilitzant mètodes tradicionals de conreu i tècniques 100% ecològiques que fan de la DO Penedès la denominació d’origen que encapçala en quantitat i qualitat el rànquing de producció ecològica de Catalunya i a l’estat espanyol.
100% Penedès
Un dels punts forts dels Clàssic Penedès és la garantia de territori que ofereix el fet d’estar dins la DO Penedès.
És un producte amb identitat definida, on la seva producció es limita exclusivament al territori de la DO Penedès, potenciant per sobre de tot les varietats ancestrals i pròpies d’aquesta terra.
100% Reserva
L’escrupulós seguiment dels mètodes tradicional i ancestral, i l’objectiu de mantenir Clàssic Penedès amb els millors escumosos del món, obliguen als nostres cellers a guardar els Clàssic Penedès un mínim de 15 mesos al celler.
D’aquesta manera tots són Reserva.